Dia d’Ada Lovelace: celebrant les dones a la ciència i la tecnologia

El 24 de març es celebra el segon Dia Mundial d’Ada Lovelace, la primera programadora de la història.

Amb motiu d’aquesta diada, TechnoPhobia ha creat una pàgina (www.findingada.com), des de la qual està demanant a bloguers i blogueres d’arreu del món que contribueixin un post celebrant els èxits de les dones a la ciència i la tecnologia.

Malgrat que la presència femenina en aquests àmbits encara és massa reduïda, tota la població, tant dones com homes, és encoratjada a reconèixer l’excepcionalitat d’aquesta dona pionera i de les que van venir després.

La periodista Montserrat Boix destaca, des de la seva bitàcola, el treball de dones com Jude Milhon, hacker i feminista, i el grup de dones responsables de la primera computadora de la història, l’ENIAC. Els noms d’aquestes últimes van romandre ocults a l’opinió pública fins que l’investigadora Kathryn Kleiman els va descobrir i publicar al 1986.

D’altra banda, la periodista de The Guardian, Mercedes Bunz, aprofita l’ocasió per reivindicar una major presència femenina en els consells executius de les grans empreses d’informàtica i d’Internet.

Apple, per exemple, no compta amb cap dona en el seu equip executiu. Facebook només en té dues: Lori Goler com a vice-presidenta de recursos i contractació, i la cap d’operacions Sheryl Sandberg. A Google podem trobar a Ann Mather, ex-vice-presidenta executiva i directora financera de Pixar, a la professora de biologia molecular Shirley Tighman i a la coneguda Marissa Mayer.

Lamentablement, una cerca de notícies a Google ens deixa un recull paupèrrim d’informacions sobre aquest dia. La blogosfera s’està mostrant una mica més activa però, amb tot, està clar que hem de continuar treballant per a visibilitzar a les dones amb carreres científiques i/o tecnològiques.

Si has escrit un post sobre el Dia d’Ada Lovelace et convido a compartir-lo a www.findingada.com, tal i com he fet jo. També pots mantenir-te al dia sobre els actes que s’estan realitzant al voltant d’aquesta celebració a través de Twitter (http://twitter.com/FindingAda) i de Facebook (http://www.facebook.com/group.php?gid=253179284089).

A continuació, Dones en Xarxa ofereix un petit recull de dones blogueres que parlen sobre noves tecnologies:

- Betes i Clicks: http://betesiclicks.com/

- Chica Geek: http://www.chicageek.com/

- Chica SEO: http://www.chicaseo.com/

- El Caparazón: http://www.dreig.eu/caparazon/

- El Escaparate: http://elescaparatederosa.blogspot.com/

- InfoNet: http://infoynet.blogspot.com/

- Lourdes Muñoz: http://bloc.lourdesmunozsantamaria.cat/

- Miriam Ruiz: http://www.miriamruiz.es/weblog/

- Núria Masdéu: http://nuriamasdeu.blogspot.com/

- Querido Facebook: http://teayudofacebook.blogspot.com/

PUBLICAT A DONES EN XARXA

14 dones ens acompanyen al I Sopar de Dones en Xarxa de Cervelló

Ahir, 15 de març, a partir de les 8 del vespre, al Bar-Restaurant Xinxuleta, Dones en Xarxa va celebrar el seu primer sopar "en xarxa" amb 14 dones internautes del municipi de Cervelló.

La trobada va ser un èxit gràcies a la gran participació de les dones cervellonenques, el bon menjar i la millor conversa. L’acte, que va estar coordinat per la tallerista encarregada del municipi, Patrícia Fernàndez, es va estendre fins les 11 de la nit.

Va haver temps per presentar els projectes de la nostra associació, com ara el Dones en Xarxa, Dones Ciutadanes , que pretén apropar les noves tecnologies a les dones a través de la seva formació en Internet, o el concurs de vídeos Femitic, que vol visibilitzar els continguts digitals creats per dones a la xarxa.

També vam avançar alguna de les activitats que Dones en Xarxa està preparant per realitzar, durant els propers mesos, al municipi de Cervelló, com ara la segona edició d’Artística, una xerrada/vídeo-fòrum al voltant de la passada entrega de Femitic, o un taller gratuït d’edició de vídeo amb Movie Maker.

Per la seva banda, les assistents al sopar també es van presentar i van parlar dels seus projectes. Vam comptar amb la participació d’algunes dones "veteranes" a la nostra xarxa de dones de Cervelló, com les blogueres Trini Solé o Dori Baquero, o les alumnes dels tallers Manolita Gràcia i Pepita Caballero.

L’escriptora i bloguera Pilar López Bernués (a qui entrevistarem properament) també es va unir a aquesta trobada i ens va regalar (i dedicar!) el primer llibre de la saga què està escrivint, El Secreto del Caserón Abandonado.

La Regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de Cervelló, la senyora Sílvia Muñoz, tampoc es va voler perdre el nostre sopar i ens va assegurar que, si els seus compromisos s’ho permetien, encetaria un blog ben aviat.

A través de Facebook, on Dones en Xarxa també hi és present, vam contactar amb un nou grup de dones que coneixíem personalment, per primera vegada, durant aquesta trobada.

La Yolanda, la Rosa, la Núria, la Pili, la Haynes i la Lorena ens van explicar a què es dedicaven i com van entrar en contacte amb Internet i, en particular, amb xarxes socials com Facebook.

La coordinadora de Dones en Xarxa, María Freiría, va arribar una mica tard degut a altres compromisos, però va tenir temps de saludar a totes les presents i agrair-lis la seva participació en aquesta primera trobada "pilot" de Dones en Xarxa de Cervelló.

PUBLICAT A DONES DE CERVELLÓ EN XARXA

Kathryn Bigelow, primera dona en guanyar l'Oscar a la Millor Direcció

Fa una setmana, em despertava amb la notícia de què la realitzadora nord-americana Kathryn Bigelow havia estat la guanyadora de l'Oscar a la Millor Direcció per la seva pel·lícula En Tierra Hostil (The Hurt Locker). La victòria de Bigelow no em va sorprendre gens ni mica - al cap i a la fi, tant ella com el seu film havien obtingut nombrosos premis i era, doncs, una de les clares favorites. Sí que em va impactar que, en 82 anys d'història d'aquesta cerimònia, Bigelow fos la primera dona en aconseguir aquest reconeixement.

Aquest fet em va incitar a rebuscar en els arxius de la fantàstica Internet Movie Data Base i, així, vaig constatar que, en els últims 10 anys, només una dona havia estat nominada en aquesta categoria: Sofia Coppola per Lost In Translation. Precisament, Coppola va fer història també aquella nit en convertir-se en la primera dona nord-americana en guanyar l'Oscar al Millor Guió Original. Si anem encara més enrere, a la dècada dels 90, l'única dona que apareix en les llistes és Jane Campion per El Piano.

Fa uns dies vaig llegir un article al New York Times que girava entorn l'Oscar de Bigelow i l'efecte que podia tenir sobre la indústria cinematogràfica nord-americana. L'autora d'aquell article afirmava que la victòria de la directora trencava estereotips de gènere i esperava que, d'alguna manera, obrís la porta a altres dones realitzadores que, fins a llavors, no havien tingut l'oportunitat de destacar (o, simplement, de treballar).

L'autora també reflexionava sobre la percepció que a Hollywood (i a tot arreu) es té de les dones cineastes - que només poden dirigir comèdies romàntiques o chick flicks ("pelis de dones"). Apuntava, però, que moltes vegades era només en aquest tipus de pel·lícules on es podien trobar personatges femenins realment desenvolupats i amb protagonisme - i no només la mare, la filla o la xicota del personatge principal, que era un home, escrit per un home i dirigit per un home.

Bigelow, en aconseguir el seu Oscar amb una pel·lícula bèl·lica ambientada a la guerra d'Irak, demostrava que les dones també podien dirigir, amb èxit, altres gèneres habitualment reservats pels homes. I és, precisament, aquest fet el que em fa pensar, potser de manera un tant pessimista, que el seu premi no tindrà un gran impacte per a la resta de dones cineastes. El que vull dir és que, en essència, l'acadèmia nord-americana ha premiat una "peli d'homes" dirigida en l'estil d'un home.

Em pregunto què hauria passat si Titanic, un dels films més taquillers de la història, premiat amb 11 Oscars i dirigit per un home (curiosament, l'ex-marit de Bigelow, James Cameron, i el seu major contrincant durant aquesta edició dels premis per Avatar) hagués estat dirigida per una dona. Perquè, tot i no tractar-se d'una comèdia romàntica, ningú pot negar que Titanic no sigui una "peli de dones", oi? Si aquesta dona hagués rebut l'Oscar a la Millor Direcció, si la seva cinta hagués tingut el mateix èxit a la taquilla i si, per començar, algun productor li hagués confiat els 200 milions de dòlars que va costar, llavors, sí que podríem parlar d'una autèntica revolució.

Evidentment, no tinc res en contra de què les dones dirigeixin pel·lícules d'acció, drames, thrillers i altres gèneres tradicionalment masculins. És més, és una transició que cal fer. I no només pel "bé comú" de la reputació de les dones en el món del cinema. Perquè quina professional podria estar satisfeta amb la seva carrera si només ha dirigit comèdies romàntiques? La diversitat és necessària i estic segura que es poden crear personatges femenins interessants en qualsevol tipus de pel·lícula.

El que vull emfatitzar és que, en el camí cap a l'èxit, les dones hem de ser capaç de mantenir la nostra identitat intacta. Si Nancy Meyers o Nora Ephron volen fer comèdies romàntiques (i aquestes són de qualitat), no haurien de trobar impediments per aconseguir un Oscar. Si Bigelow vol fer una pel·lícula com En Tierra Hostil, doncs, el mateix. El que no podem permetre és que Hollywood (o qui sigui) ens obligui a masculinitzar-nos per aconseguir aquest tipus de reconeixements.

Potser aquesta victòria ens ha servit perquè els productors de cinema (sí, en masculí, perquè majoritàriament són homes; una altra batalla que s'haurà de lluitar) s'adonin de què les dones també poden dirigir pel·lícules bèl·liques. Potser la propera vegada que una dona guionista o realitzadora presenti un projecte dramàtic o un thriller, se les tingui una mica més en compte. Potser algun gran estudio li ofereixi a Kathryn Bigelow l'oportunitat de dirigir un film d'ampli pressupost. Però fins que una dona no faci el seu propi Titanic, no podrem afirmar que la igualtat de sexes al món del cinema s'ha assolit.