dijous, 29 d’abril de 2010

Més participació: "Menos cuentos chinos y más cuentos no sexistas"

dijous, 29 d’abril de 2010 0
Més blogs es sumen a la campanya "Menos cuentos chinos y más cuentos no sexistas". Gràcies!

Participació: "Menos cuentos chinos y más cuentos no sexistas"

Un dels punts d’acció de la campanya "Menos cuentos chinos y más cuentos no sexistas" consisteix en la publicació de posts a blocs, a favor d’educar en la igualtat i contra l’assetjament a les polítiques de gènere.

Dones en Xarxa ha realitzat un "recopilatori" de moltes de les vostres aportacions. Moltes gràcies a totes i tots! I, si ens hem deixat algun, no dubteu en incloure el link a la vostra entrada des de l’apartat Respondre a aquest article del web de Dones en Xarxa.

- Ana Aldea -> Cuentos chinos

- Ana María García -> Campaña: "Menos cuentos chinos y más cuentos no sexistas"

- Bajo el Sur -> Menos cuentos chinos y más cuentos no sexistas

- Diari d’una Dona en Xarxa -> Els contes no sexistes que no volen que sentim

- Dones Compromeses -> Campanya: "Menos cuentos chinos y más cuentos no sexistas"

- Dones Compromeses -> Echando luces sobre "Educando en Igualdad"

- Dones Trobades pel Camí -> Campaña: "Menos cuentos chinos y más cuentos no sexistas"

- Educando en Igualdad -> Menos cuentos chinos y más cuentos no sexistas: una campaña de Dones en Xarxa en la red

- El Blog de la Mireia -> Campaña: "Menos cuentos chinos y más cuentos no sexistas"

- El Sot -> Campanya: "Menos cuentos chinos y más cuentos no sexistas"

- Lourdes Muñoz Santamaría -> Menos cuentos chinos y más cuentos no sexistas

- M. Assumpta Baig -> Menos cuentos chinos y más cuentos no sexistas

- Manuel Cáceres -> Menys contes xinesos i més contes no sexistes

- María Fernández Campomanes -> Yo estoy a favor de educar en igualdad: menos cuentos chinos, por favor

- Mila Arcarons -> A favor d’educar en la igualtat (i esperit crític)

- Montse Arán Muñoz -> Menos cuentos chinos y más cuentos no sexistas

- Montserrat Boix -> La red apoya "Educando en Igualdad"

- Punts de Vista -> Menys contes sexistes... i "de la Xina"

- Rubí Socialista -> ¡Qué no nos cuenten más cuentos!

- Va de Lletres -> Sí a una literatura infantil más igualitaria

- Va de Lletres -> La mano negra contra las políticas de igualdad

PUBLICAT A DONES EN XARXA

dimecres, 28 d’abril de 2010

Dones en Xarxa organitza noves activitats per a les cervellonenques

dimecres, 28 d’abril de 2010 0
Dones en Xarxa torna a Cervelló per oferir a les dones del municipi dues noves activitats gratuïtes.

La primera tindrà lloc el proper dimarts, 11 de maig, a les 17:30 hores, a la Sala Polivalent de la Biblioteca. Es tracta de la xerrada Què és Femitic i com puc participar-hi?, que anirà a càrrec de la coordinadora de Dones en Xarxa, María Freiría.

S’explicaran els objectius i les bases de Femitic, un concurs de vídeos digitals per a dones que, enguany, celebrarà la seva segona edició. En el marc d’aquesta reunió informativa, també es projectarà el treball que va guanyar la primera edició d’aquest vídeo-festival.

Per tal de facilitar a les dones cervellonenques la participació en el concurs, dotat de premis molt interessants, Dones en Xarxa realitzarà, el proper dimecres, 26 de maig, de 17:30 a 20:30 hores, a l’Aula d’Informàtica del S.E.S. Cervelló, la seva segona activitat.

Aquesta consisteix en un Taller d’Edició de Vídeo amb Movie Maker, el software per a la vídeo-edició que inclouen tots els sistemes operatius Windows.

Durant aquest curs intensiu pràctic, la tallerista Patrícia Fernàndez explicarà el funcionament del programa i totes les assistents crearan un petit vídeo que els servirà d’exemple de cara a la realització del treball que presentaran a concurs.

La xerrada és oberta a totes les dones que vulguin assistir-hi, però per participar al taller caldrà fer una inscripció prèvia, donat que les places són limitades. Les inscripcions s’obriran el mateix dia de la xerrada (11 de maig) i es tancaran un cop s’hagin exhaurit les places.

Per participar al taller, amés, s’han de tenir coneixements en l’ús d’un ordinador i en la navegació per Internet, i disposar de correu electrònic.

PUBLICAT A DONES DE CERVELLÓ EN XARXA

dimecres, 21 d’abril de 2010

Els contes no sexistes que no volen que sentim

dimecres, 21 d’abril de 2010 0
Dones en Xarxa acaba de llançar la campanya “Menos cuentos chinos y más cuentos no sexistas”, a favor d'educar en la igualtat i contra l'assetjament a les polítiques de gènere. Mitjançant aquesta iniciativa, l'associació expressa el seu rebuig a les tergiversacions que certs mitjans de comunicació, fonamentalment de dretes, estan fent de la campanya “Educando en Igualdad”.

Resulta que aquest sector mediàtic ha obviat gran part del contingut de la campanya i s'ha centrat en criticar la Guía para Infantil (una de les publicacions de "Educando en Igualdad") assegurant, falsament, que la Ministra d'Igualtat, Bibiana Aído, pretén censurar els contes infantils clàssics. Us convido a que doneu un cop d'ull a aquesta guia i, de seguida, veureu que la lectura que n'han fet és errònia.

A la Guia del Profesorado, un altre dels materials didàctics de la campanya, queda clar que la intenció de "Educando en Igualdad" és fer una "anàlisi crítica" dels continguts dels contes infantils, destacant (i cito) "tots aquells obstacles que hi ha hagut en el camí cap a la igualtat al llarg de la història: prejudicis i estereotips de gènere, ideologies no igualitàries, etc".

D'altra banda, Aído ni tan sols s'ha pronunciat sobre aquesta qüestió. Recordo que la campanya “Educando en Igualdad” ha estat impulsada per FETE-UGT, en col·laboració (èmfasi aquí) amb l'Instituto de la Mujer i el Ministeri d'Igualtat. No és, per tant, un projecte del govern, ni del Ministeri explícitament, ni per suposat de la Ministra.

M'ha sobtat que aquells i aquelles que s'han mostrat escandalitzats per la suposada intenció de la campanya d'eliminar de les aules aquests contes s'han apressat a remarcar que provenen d'una llarga tradició cultural europea (els germans Grimm, Hans Christian Andersen, Samaniego, Perrault...) i que la seva eradicació suposaria també l'obliteració d'una part d'aquesta cultura.

Per contra, no semblen pas interessats en recuperar les aportacions de les dones a aquesta mateixa cultura, i no hi troben cap greuge en què les contribucions de les Hipatia d'Alexandria, de les Ada Byron, de les Marie Curie o de les Virgina Woolf no estiguin reflectides en la majoria de llibres de text, un altre tema que reivindica la campanya i que, convenientment, han omès en els seus comentaris.

Tampoc hi veuen cap problema en el llenguatge “que s'amaga rere un masculí pretingudament neutral”que utilitzen aquests mateixos llibres de text i molts professors i professores a l'aula, i que, en el seu intent d' “equiparar allò maculí amb allò universal, invisibilitza a les dones", tal i com afirma la campanya. De fet, quan declaren que no consentiran que ningú els imposi què han de llegir els seus fills, ho fan en masculí. Hem de suposar, doncs, que aquestes persones no tenen filles? O que, pel que fa a les filles, sí que se'ls hi pot 'imposar'?

Així mateix, quan, a classe, es parla dels bombers i els advocats, i de les professores i les infermeres, s'estan perpetuant una sèrie d'estereotips de gènere i això és, precisament, el que la campanya vol eliminar (i no els contes infantils). La idea de què els homes han de sortir a treballar i les dones s'han de quedar a casa cuidant de la família està obsoleta, tal i com demostra l'alt percentatge de dones treballadores. Sens dubte, l'assoliment de la igualtat efectiva entre dones i homes passa per la corresponsabilitat en les tasques de la llar.

Tinc la sensació que aquestes persones que critiquen la campanya i que aprofiten per sentenciar que el Ministeri d'Igualtat "hauria de desaparèixer" són les mateixes que qüestionen la verosimilitut de les denúncies per violència de gènere, posant així en risc la vida de moltes dones; les mateixes que obligarien a qualsevol nena de setze anys a tenir un infant fruit d'un embaràs no desitjat (excepte si es tracta de la seva filla, és clar); i les mateixes que van acusar, de nou falsament, al Ministeri de romandre impassible enfront l'agressió sexual que es va presenciar al reality-show “Generación Ni-Ni”.

Amb gent com aquesta, més val que les dones renunciem a tot allò que és just i ens quedem rere els fogons de casa cuidant dels nostres fills i filles. O podem aixecar la veu i fer-nos sentir, donant suport a campanyes com la de Dones en Xarxa, i lluitar així pels nostres drets com a dones i com a persones.

Nous materials: "Menos cuentos chinos y más cuentos no sexistas"

Dones en Xarxa continua promovent la campanya "Menos cuentos chinos y más cuentos no sexistas" a favor d’educar en la igualtat i contra l’assetjament a les polítiques de gènere.

Per tal de fer-nos notar a la xarxa, encara amb més força, hem preparat un seguit de materials gràfics i audiovisuals que posem a la vostra disposició per tal de què ens ajudeu a difondre aquesta campanya.

D’una banda, us proposem unes imatges prou contundents que podeu utilitzar lliurament en els vostres blogs. Per accedir a elles, feu click sobre les mateixes, i anireu a parar a la galeria de Dones en Xarxa a Flickr, des de la qual podeu insertar directament a les vostres bitàcoles les imatges per mitjà de la seva URL o del codi d’incrustació (els trobareu un cop feu click sobre la icona en forma de lupa que està al menú de dalt de la foto).

També al Flickr de Dones en Xarxa trobareu el banner que hem dissenyat i que recull, breument, algunes afirmacions, correctes i errònies, sobre l’objectiu de la campanya "Educando en Igualdad". Al igual que amb les imatges, el podeu utilitzar als vostres blogs. Per insertar-lo, només heu de copiar el següent codi i pegar-lo al gadget HTML/Javascript de les vostres bitàcoles.

Per últim, també tenim dos vídeos promocionals: el primer amb veu i el segon només amb música. Els trobareu al Canal de YouTube de Dones en Xarxa, i els podeu incloure en els vostres blogs a través del codi d’incrustació, o a les vostres xarxes socials a través de la seva URL (per trobar-les feu click al botó Insertar de sota del vídeo).

- Vídeo amb veu:

URL: http://www.youtube.com/watch?v=jzZYhojcl_I

- Vídeo amb música:

URL: http://www.youtube.com/watch?v=WfsaDoACgXs

Per acabar, us recordem que també podeu unir-vos a la causa que hem creat a Facebook, enviar missatges a les vostres xarxes socials amb l’etiqueta #cuentos, i votar l’article de la campanya a La Tafanera, Fresqui i Menéame.

PUBLICAT A DONES EN XARXA

Campanya: "Menos cuentos chinos y más cuentos no sexistas"

Dones en Xarxa expressa el seu malestar i el seu rebuig davant la manipulació de la campanya "Educant en Igualtat". Per això, iniciem la contra-campanya: "MENOS CUENTOS CHINOS Y MÁS CUENTOS NO SEXISTAS". Des de la mateixa, refutem les falsedats que estan proclamant certs mitjans de comunicació i que, per més que es repeteixin, no són certes. No més "cuentos chinos". No més mentides, ni estratagemes.

Alguns "cuentos chinos"

És un "cuento chino" que la campanya "Educant en Igualtat" proposi vetar o censurar els contes infantils. L’únic que pretén és que es faci una lectura crítica dels mateixos, fent èmfasi en el seu contingut sexista. Per exemple, la perpetuació de determinats estereotips de gènere. La campanya "Educant en Igualtat" pretén eliminar aquests estereotips, ja no en els contes, sinó a la vida. Aquest hauria de ser el repte de tots i totes.

És un "cuento chino" que la Ministra d’Igualtat, Bibiana Aído, hagi estat la impulsora de la idea de prohibir els contes infantils, encara que diversos mitjans com Libertad Digital, La Razón, El Semanal Digital o ABC vulguin que ens ho creiem. De fet, la ministra Aído ni tan sols s’ha pronunciat sobre aquesta qüestió.

Alguns contes sexistes

En les últimes setmanes s’han realitzat campanyes per desprestigiar totes i cadascuna de les accions a favor de la igualtat impulsades pel Ministeri. La caverna mediàtica ha atacat mesures que formen part del consens polític en matèria d’igualtat i que tenen la unanimitat en l’àmbit parlamentari. Per exemple:

- L’aplicació de criteris d’igualtat en els estudis universitaris, durament criticada pels mitjans de la dreta.

- L’assignació de recursos a l’Observatori de la Violència de Gènere, que també ha patit el retret dels mateixos. (Com pretenen que s’avanci en la lluita contra la violència de gènere si no es destinen fons per a la seva investigació?).

- I ara, la difamació de la campanya "Educant en Igualtat", que l’únic que fa és posar en pràctica un altre consens bàsic: el d’impulsar la igualtat des de l’educació.

Estem presenciant un atac frontal contra les polítiques de gènere i, en particular, una estratègia d’ "assetjament i enderrocament" cap a la Ministra d’Igualtat, Bibiana Aído, i el seu Ministeri. L’objectiu d’aquests enganys: frenar els avenços en polítiques d’igualtat. Aquest fet ens indigna. Totes hem de ser conscients que cada atac perpetuat contra la ministra és també un atac contra els drets de les dones.

La veritat de la campanya

Ens sembla injusta la tergiversació dels veritables objectius d’aquesta campanya, que són els de "formar les i els alumnes en actituds i valors que els ajudin a compartir la vida des del respecte". Per més informació, us recomanem l’article de Luz Martínez Ten, No queremos a Blancanieves fuera de la escuela sino que el príncipe comparta las tareas de palacio. I aquí podeu consultar el contingut de les guies de la campanya "Educant en Igualtat".

Com participar a la campanya "Menos cuentos chinos y más cuentos no sexistas"?

- Uneix-te a la causa que hem creat a Facebook.

- Escriu al teu bloc en favor d’educar en igualtat i en contra l’assetjament de la Ministra. La nostra companya Montse Boix ens anima també des de la seva bitàcola.

- Difon aquest article a través de xarxes socials com Facebook o Twitter i afegeix-li l’etiqueta #cuentos.

- Envia’l a tots els teus contactes de correu electrònic.

PUBLICAT A DONES EN XARXA

dimarts, 20 d’abril de 2010

"A les dones escriptores no se les té tant en compte com els homes"

dimarts, 20 d’abril de 2010 0
Sílvia Romero [Barcelona, 1962] és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, i comença a endinsar-se en el món literari a través de contes infantils. Poc després, realitza les seves primeres incursions en la narrativa curta i participa en diversos tallers d’escriptura creativa. Tot i que també li dóna una oportunitat a la poesia, la novel·la és el gènere que més la captiva i també el que li proporciona els seus majors èxits.

Alícia Gili [Terrassa, 1966] és Medievalista especialitzada en Història de l’Àfrica, i ha publicat diversos articles relacionats amb aquesta temàtica. Ha col·laborat en algunes obres de tipus acadèmic, i també ha realitzat incursions en la literatura de ficció. Ha guanyat diversos premis literaris de narrativa curta.

Una trobada casual mitjançant la pàgina d’internet www.relatsencatala.com i el reconeixement comú per un llibre de capçalera, Fahrenheit 451 de Ray Bradbury, va unir el destí literari d’aquestes dues escriptores. Conjuntament, han publicat les obres Jocs de guerra, cosa d’infants, Iskander, Un viatge a la màgia dels llibres i El camí del Bandama Vermell , que acaba de rebre el Premi Columna Jove de 2010.

Amb motiu de la propera presentació d’aquest llibre, el 20 d’abril, a les 19 hores, a la Sala d’Àmbit Cultural d’El Corte Inglés (Av. Portal de l’Àngel, núm. 19-21, Barcelona), Dones en Xarxa ha volgut parlar amb les escriptores i felicitar-les pel seu recent reconeixement.

Tenim entès que Internet va jugar un paper molt important en la vostra trobada. Com vau arribar a mantenir aquest contacte virtual i com això us va portar a col·laborar en diversos projectes literaris?

Alícia: La pàgina Relats en català va posar en contacte a molta gent lligada a la literatura, i entre la Sílvia i jo vam tenir feeling des del primer moment... amor a primera vista!

Sílvia: Fem broma, però la veritat és que una mica sí que va anar així. Vam contactar primer de forma virtual, després ens vam conèixer en persona en una de les primeres trobades presencials que es van organitzar a Barcelona, i de seguida ens vam sentir còmodes l’una amb l’altra.

La Sílvia té un bloc de crítica literària anomenat Caducitat Immediata. Creieu que les noves tecnologies són un bon mitjà per donar a conèixer les vostres obres o penseu, per contra, que són una amenaça (per tot el tema dels drets d’autor, etc.)? Us agrada el fet de què facilitin el contacte amb el lector o la lectora?

A: Jo crec que no només són bones, sinó el futur. De fet ens encantaria començar a poder tenir els nostres llibres en format electrònic. El format paper és romàntic, i durant molt de temps conviurà, però crec que ens hem d’adaptar, i no ho veig com una amenaça sinó com una possibilitat. Al final els drets d’autor els tindràs igual si es fa una bona feina amb el llibre electrònic, oi?

S: Jo ho veig com l’Alícia. Tot el tema de les noves tecnologies, del llibre electrònic... tot plegat, si es gestiona bé, acabarà funcionant positivament per a tothom. Per què no? Prefereixo ser optimista, en aquest sentit. I referent al que comentaves del contacte amb el lector, aquest sí que és un aspecte que valoro moltíssim, i a través d’internet, de les nostres webs, dels blocs... podem aconseguir aquesta interrelació amb els nostres lectors. Això ens proporciona una riquesa increïble.

El Camí del Bandama Vermell tracta d’una nena africana de tretze anys i el seu germà i de com les seves vides es veuen pertorbades per la guerra. No és la primera vegada que abordeu el tema dels nens i nenes soldats de l’Àfrica. Era un assumpte que ja us interessava o us hi vau involucrar a partir de la vostra col·laboració amb la Fundació Akwaba?

A: Sí, jo vaig treballar uns anys a la Fundació Akwaba i amb la Delegació a Costa d’Ivori i és un tema que he treballat de prop i que m’interessa molt, perquè em sembla molt important com els nens superen aquests tràngols.

S: Particularment vaig entrar de ple amb tota la problemàtica dels nens soldats de la mà de l’Alícia. Fins aleshores només coneixia el que podem veure per televisió, o escoltar per la ràdio, o llegir a la premsa. I ja us asseguro que és ben poc. Vam començar a treballar aquesta temàtica unint esforços en l’elaboració d’un llibre solidari que va aparèixer el 2007. Però teníem tanta informació que ens havia arribat de primera mà, que vam optar per continuar per aquest camí i mantenir la línia de denúncia vers els conflictes oblidats.

Creieu que la ciutadania n’és conscient d’aquest conflicte? Penseu que la literatura de ficció és un bon mitjà per donar difusió a aquestes causes?

S: Com acabo de comentar, la informació que ens arriba o de la qual la premsa d’aquí en fa ressò, és mínima. I crec de veritat que la literatura de ficció és un bon mitjà per tractar aquests temes i posar-los damunt la taula.

A: No, la ciutadania no n’és conscient. En el cas de Costa d’Ivori, fa poc ha hagut un canvi de govern que es pot considerar un cop d’estat i un intent de posar en marxa l’operació militar dignitat II que significaria el trencament de l’alto al foc, i ni tan sols els periodistes coneixen els fets. I sí, aquesta és la nostra aposta, que una obra de ficció permeti apropar-nos a aquestes realitats oblidades.

Recentment, s’ha suscitat una mica debat al voltant de la classificació que ha fet la Institució de les Lletres Catalanes dels diferents tipus de literatura, ja que han inclòs un apartat per a “literatura i gènere”. Vosaltres creieu que la literatura escrita per dones i/o sobre les dones necessita una categoria especial?

S: No, de cap manera. En realitat penso que darrerament estem una mica obsessionats a fer massa catalogacions de tot.

A: Jo crec que no. Sempre que fan una selecció en termes de gènere com una discriminació positiva, en política, en societat, en economia, per donar-nos un lloc, acaba perjudicant-nos. Crec que ens falta molt camí per recórrer per trobar el nostre lloc. Però no crec que aquest sigui el camí. Si s’ha de fer una literatura de dones i sobre dones també cal una d’homes.

Penseu que heu trobat més dificultats a l’hora de publicar les vostres obres (conjunta o individualment) o, en general, a l’hora d’avançar professionalment, pel fet de ser dones?

A: Sí. Es publica més als homes, guanyen més premis els homes, i el nombre de dones que arriben a les llistes de més venuts és inferior, però malgrat això la discriminació positiva crec que faria que qualsevol cosa pel fet de ser escrit per una dona fos publicable, i no valorar les dones escriptores.

S: Particularment no m’he trobat mai amb cap entrebanc en aquest sentit, però sí crec que hi ha un problema de presència. Vull dir que no acabo de comprendre que, amb la gran quantitat d’escriptores que hi ha, la majoria de premis literaris vagin a parar als escriptors (homes). Per altra banda, i sempre parlant en termes generals, els membres dels jurats del concursos literaris acostumen a tenir un nombre més elevat d’homes que de dones. Hi ha, doncs, un problema de presència. De ser tingudes en compte.

Crec que les dues sou grans aficionades a la lectura. De fet, la Sílvia condueix els Clubs de Lectura de dues biblioteques. Quins són els vostres referents, tant pel que fa a autors i autores com a obres?

A: Per mi la fantasia i la novel·la històrica són els meus principals referents: Úrsula Leguin, Ana Maria Matute, Tolkien, Linsey Davis, Pauline Gdge i Margueritte Youccenar. "Terramar", "El Senyor dels Anells" o "Memòries d’Adrià" són algunes de les obres que més m’agraden.

S: Jo et diria que m’agrada la novel·la en general, en qualsevol de les seves possibles disciplines. Però si cal dir autors tinc una predilecció especial per la Mercè Rodoreda i el Jesús Moncada. A partir d’aquí la llista podria ser interminable: Paul Auster, Tracy Chevalier, Irène Némirovsky, Maria Dolors Orriols, Maria-Antònia Oliver, Bernardo Atxaga, Lluís-Anton Baulenas...

Moltes gràcies per dedicar-nos una estoneta del vostre temps i molta sort amb la presentació del llibre!

PUBLICAT A DONES EN XARXA

dimarts, 6 d’abril de 2010

Participa a ARTísTICa 2010

dimarts, 6 d’abril de 2010 0
ARTísTICa és un projecte que l’associació Dones en Xarxa va impulsar l’any 2009 i que pretén donar a conèixer el treball artístic (en totes les seves vessants) de les dones de Catalunya per tal de visibilitzar i promocionar el seu potencial creatiu a través de la xarxa.

Per aquest motiu, Dones en Xarxa ha creat una plataforma virtual en forma de pàgina web, un grup a la xarxa social Facebook i un perfil al servei de microblogging Twitter, on totes les dones artistes estan convidades a participar i mostrar la seva creativitat.

A més, amb la intenció d’establir un punt de trobada i intercanvi d’experiències entre elles, Dones en Xarxa s’ha compromès a organitzar una exposició, de caràcter presencial, un cop l’any, en algun dels municipis en els que l’associació hi és present.

El maig de 2009, Cervelló va ser el municipi escollit per a la mostra inaugural d’ARTísTICa. Amb el suport de l’Ajuntament i la coordinació d’una de les artistes més actives de la zona, Trini Solé, es va aconseguir reunir una cinquantena d’obres de més de vint dones artistes diferents.

Aquest any, l’exhibició tindrà lloc a la Sala d’Exposicions del Centre Cultural Aigüestosses (Avd. de la Constitució, núm. 24) de Sant Andreu de la Barca, entre el 23 d’abril (Dia de Sant Jordi) i el 30. La inauguració tindrà lloc a les 19:30 hores. Una altra destacada dona creadora, Soledad Nicolau, és en aquesta ocasió l’encarregada d’ajudar-nos a coordinar i dinamitzar la mostra.

Totes les dones artistes, principiants o experimentades, aficionades o professionals, que vulguin exposar, de manera desinteressada, les seves obres (pintura, escultura, dibuix, fotografia....) seran ben rebudes.

La sala té capacitat per penjar 40 obres i, amés, disposarem de vitrines per mostrar escultures, joieria i altres treballs més petits. En principi, es podran presentar entre 1 i 3 obres per persona. La mida màxima de les obres serà de 60x70 cm.

Cada obra hauria d’anar acompanyada d’una nota on s’especifiqui:

- El nom de l’obra

- La data de l’obra

- El nom i cognom de l’autora de l’obra

- El municipi de l’autora de l’obra

- I un petit comentari de l’autora sobre la seva obra

Podreu deixar les vostres obres, perquè nosaltres les passem a recollir i emportar cap a Sant Andreu, en els següents indrets de cada municipi (a mesura que rebem noves confirmacions, aquest llistat s’actualitzarà):

CASTELLDEFELS

- Data: 20 d’abril de 2010

- Horari: de 9 a 13 hores

- Lloc: Centre Frederic Mompou (a l’atenció de Polítiques d’Igualtat)

CERVELLÓ

- Lloc: CIRD (Pl. del Mestre, 5, B)

- Data i horari 1): 19 d’abril de 2010, de 17 a 19 hores

- Data i horari 2): 20 d’abril de 2010, de 10 a 13 hores

CORNELLÀ

- Data: 20 d’abril de 2010

- Horari: de 9 a 13 hores i de 15:30 a 18:30 hores

- Lloc: CIRD (c/ Mossèn Jacint Verdaguer, 16-18)

VILADECANS

- Data: 20 d’abril de 2010

- Horari: de 10 a 13 hores

- Lloc: Torre del Baró (Plaça de l’Ajuntament, s/n)

Les podreu passar a recollir a Sant Andreu, un cop acabi la mostra, el 3 de maig, entre les 16 i les 20:30 hores.

Per a més informació i/o per confirmar la vostra participació, us podeu posar en contacte amb Sole Nicolau (solenicolau@yahoo.es) o amb la representant de Dones en Xarxa, Patrícia Fernàndez (patricia@donesenxarxa.cat). També us podeu inscriure a través del formulari online que trobareu aquí.

PUBLICAT A DONES EN XARXA

dilluns, 5 d’abril de 2010

Dones en Xarxa s’apropa a les dones de Viladecans

dilluns, 5 d’abril de 2010 0
La Sala de Plens de la Torre del Baró va ser l’escenari on es va celebrar, el passat 23 de març, a les 6 de la tarda, l’acte de lliurament de diplomes de Dones en Xarxa de Viladecans.

Vint dones viladecanenques van assistir a aquest acte, que tradicionalment organitza l’associació Dones en Xarxa en acabar els seus cursos d’Internet gratuïts per a dones.

L’acte va estar conduït per la coordinadora de Dones en Xarxa, María Freiría, que amés va impartir la xerrada La Seguretat a la Xarxa des de la Perspectiva de Gènere i va mostrar els resultats del projecte Dones en Xarxa, Dones Ciutadanes a Viladecans.

També es va comptar amb la presència i la participació de la Regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de Viladecans, la senyora Gisela Navarro. La senyora Navarro es va mostrar satisfeta amb els esforços de Dones en Xarxa per incloure i visibilitzar a les dones del municipi a Internet, i va aprofitar l’ocasió per animar-les a involucrar-se al 3er Congrés de Dones del Baix Llobregat, que tindrà lloc el proper mes de maig a Viladecans.

Enguany, 49 dones viladecanenques han estat formades en l’ús d’Internet per Dones en Xarxa. El taller d’iniciaició Dona Connecta’t els ha servit per conèixer el funcionament dels navegadors web, el de les cerques amb Google i el del correu electrònic. A través del taller d’introducció a la web 2.0 Activisme 2.0 han après a crear-se un blog i a moure’s per les xarxes socials més importants d’Internet, entre altres coses.

Dones en Xarxa de Viladecans compta, també, amb un espai web propi amb notícies, articles, entrevistes i agenda dedicades exclusivament a les dones del municipi, i en el que totes estan convidades a particiar-hi.

Després de la xerrada i l’emotiva entrega de diplomes, es va oferir un petit refrigeri a totes les assistents, on va continuar la conversa, que va girar, fonamentalment, al voltant de la "lluita" de les dones per la igualtat.

Amb la promesa de tornar molt aviat a Viladecans per impartir més tallers gratuïts d’Internet, Dones en Xarxa va partir cap a un altre acte: el primer Sopar en Xarxa que l’associació organitza amb dones internautes del municipi.

Al sopar hi van participar nou dones, totes elles presents a Internet mitjançant blogs o xarxes socials, principalment Facebook. A algunes d’elles les coneixiem per primera vegada aquella nit, en un acte de desvirtualització. Altres havien participat en els nostres tallers i, a través d’ells, s’havien endinsat a la xarxa.

De qualsevol manera, es va parlar de dones i noves tecnologies, i es van posar sobre la taula opinions i experiències diverses. Com a curiositat, destacar la participació de la Verónica, una jove viladecanenca de 12 anys molt interessada en les possibilitats d’Internet que, encuriosida pel nostre projecte, no va dubtar en convèncer la seva mare per apuntar-se totes dues al nostre sopar.

Aquí teniu totes les fotografies de l’acte:

I aquí els vídeos:


PUBLICAT A DONES DE VILADECANS EN XARXA

 
Diari d'una Dona en Xarxa. Design by Pocket